Excepcional tema

Simplement, magistral.

Els bocates de TV3

De xoriço, de formatge, de pernil, de fuet... Són els bocates de TV3. O els entrepans de la tele tres, com prefereixin (Tevetres, la teva, o tevetres, la nostra, ja no recordo). Els mateixos "bucadillus" que endrapava sense complexes i amb l'ajut de coca-cola zero Doña Bocadillera, un bocata amb potes de jersei blau. I per potes, el pal amb potes. Purulava també per allà una solitària padrina Josefina ("no m'esperin per sopar, vindré tipa de la tele tres"). Entràvem a les 7 de la tarda. Sortiem gairebé a la 1 de la matinada. La padrina fent amics. Doña Bocadillera amb cara d'entrepà de mortadela. Tota una marató televisiva. Una experiència divertida. Recomanable. Per tots els gustos, totes les edats i tots els sexes.

Aigua de València

Què ens ha deixat el cap de setmana de plaer a València? Doncs moltes coses, però sobretot una: aigua de València. La justa mesura per poder-nos llevar l'endemà en condicions normals. Però ara que vivim temps de reestriccions, no penseu que hem anat a malgastar aigua. Perquè l'aigua de València, contra el que el seu nom indica, no porta aigua. Passa com l'aigua, això sí! O sigui que si aneu a la Ciutat de les Arts i les Ciències (les Arts i les Lletres, per alguns) no us perdeu aquesta delícia de cocktel. La trobareu a qualsevol bar, especialment a un dels entorns del "Micalet"... Però ara tampoc és plan de fer-ne propaganda gratuïta.

No oblidaré la fideuà dins un vassal d'oli a Oropesa del Mar, prop d'una de las Siete Maravillas del Mundo: Marina d'Or, ciudad de vacaciones. Aquesta gran joia arquitectònica, paradís de l'especulació...

Ni oblidaré el ritual del cafè a la zona de les Arts i les Ciències, amb xupito d'aigua inclòs (l'aigua és un be escàs i no s'ha de malgastar). Ritual=Xupito d'aigua+mig cafè+xocolata (chocolaaateee)+l'altre mig cafè.

No oblidaré Ràdio El Saler. Després de la rotonda, a la dreta (bla bla bla), continueu a l'esquerra (bla bla bla), eixiu (bla bla bla a l'infinit). Tampoc oblidaré la Senyora La Veu. Millor que Ràdio Saler però pitjor que la intuició.

Ni oblidaré el delfinario, ni l'oceanario, ni el pinguinario, ni el mariadolorsario, ni cap de tots els -ario de les Arts i les Ciències.

Ni oblidaré l'Europa. Ni les tres samarretetes d'E.T. Ni el carrer cavallers. Ni el pessebre vivent del bareto de la nit. Ni el llom fred o la crema castellana de Deltebre. Ni la utilitat de la pastilla de sabó de les mans. Ni que em diguin gordito feliz o ballena. Ni alguna de les cançons de El Canto del Loco, especialment la número...

Entreteniment no ha faltat.

Un amulet

Aquest és el meu amulet. M'acompanya des de fa algunes setmanes a la taula de reunions del despatx. Desde que algú me'l va deixar allà m'ha portat sort, prosperitat i altres coses. És el meu fidel aliat.