Odio posar gasolina. És una de les coses que més mandra em fan de la vida. Per això, sempre condueixo al límit del dipòsit. Apuro fins la última gota. Emoció fins el final. Algú m'ha dit que pujar al meu cotxe és com pujar a una atracció de fira. El dia que em quedi tirat potser els hi agafaré carinyo a les gasolineres. I pujar al cotxe serà sinònim de monotonia i aburriment. Però és que no suporto les benzineres. I més igual si és Repsol o Campsa o BP o Meroil o Petro Cat. Totes són iguals. Abans, encara. Una persona t'obria el dipòsit, et posava la gasolina, et donava conversa (o no, depèn) pagaves i no havies de fer res. Pim pam. Dos minuts i llestos. Ara, que si mirar com aparques el cotxe per no haver de fer molta força a l'hora d'estirar el manguito, que si obrir el dipòsit, posar-te els guants per no quedar-te pringat de petroli, fer punteria perquè no vessi, memoritzar el número de surtidor, fer cua per pagar, dir allò de 20 de diesel en el 6, etc etc. Això no està fet per mi. Sempre que poso gasolina penso el mateix: no hi haurà un sistema millor? més fàcil i més ràpid? I no m'ho sé imaginar. O si. Potser un estil McAuto. Sense baixar del cotxe, a través d'una finestreta única, surts amb el dipòsit ple.
La gasolina, el cotxe i la meva mà, ahir, a Arenys de Mar.
La gasolina, el cotxe i la meva mà, ahir, a Arenys de Mar.
2 comentaris:
Les gasolineres només tenen una cosa bona: la pila de xuxes, patates, gelats i altres merdetes q sempre acabes comprant, pq ja q et gastes mínim 30e en gasilona, ja no et ve d'1, 2, o 3 euros...
Lapink
Estic d'acord amb tu però si poses 20 euros ... no aniràs massa lluny, eh?
L'horitzó l'hem de marcar lluny per poder assolir l'objectiu/s i ja hi ha altres que posen els límits, per tant, tu no els posis (i posa més benzina sinó no arribaràs).
Publica un comentari a l'entrada