De xoriço, de formatge, de pernil, de fuet... Són els bocates de TV3. O els entrepans de la tele tres, com prefereixin (Tevetres, la teva, o tevetres, la nostra, ja no recordo). Els mateixos "bucadillus" que endrapava sense complexes i amb l'ajut de coca-cola zero Doña Bocadillera, un bocata amb potes de jersei blau. I per potes, el pal amb potes. Purulava també per allà una solitària padrina Josefina ("no m'esperin per sopar, vindré tipa de la tele tres"). Entràvem a les 7 de la tarda. Sortiem gairebé a la 1 de la matinada. La padrina fent amics. Doña Bocadillera amb cara d'entrepà de mortadela. Tota una marató televisiva. Una experiència divertida. Recomanable. Per tots els gustos, totes les edats i tots els sexes.
1 comentari:
Ei, felicitats!
Ja sé q akest no és el millor lloc per felicitar-te però, creu-me, en un món on ens sobren els mitjans per comunicar-nos, ara mateix és l'única manera que tinc de fer-ho amb tu... (circumstàncies de la vida, q de vegades s'alien per donar-nos el conyassu)
Petons,
Lapink
Publica un comentari a l'entrada