Made in "Bar d'en Pere"

El pa amb tomàquet que no falti!!

A la memòria, Cuba

Recordant els carrers de L'Habana... A la memòria, el malecón, el Vedado, L'Habana Vieja, els paladares, el Cine Chaplin, la plaça de la Revolució... Recordant la carn de tortuga, el arroz con frijoles, el ron... Però sobretot, els amics i amigues que vam deixar a Santiago de Cuba. Algun dia tornaré.

La propera revolució ha de ser la democràcia. El millor homenatge possible al Che.

L'Empordà

Entre Blanes i Cadaqués...tú!

Energia positiva

Merci RG. L'energia m'ha arribat!

Excepcional tema

Simplement, magistral.

Els bocates de TV3

De xoriço, de formatge, de pernil, de fuet... Són els bocates de TV3. O els entrepans de la tele tres, com prefereixin (Tevetres, la teva, o tevetres, la nostra, ja no recordo). Els mateixos "bucadillus" que endrapava sense complexes i amb l'ajut de coca-cola zero Doña Bocadillera, un bocata amb potes de jersei blau. I per potes, el pal amb potes. Purulava també per allà una solitària padrina Josefina ("no m'esperin per sopar, vindré tipa de la tele tres"). Entràvem a les 7 de la tarda. Sortiem gairebé a la 1 de la matinada. La padrina fent amics. Doña Bocadillera amb cara d'entrepà de mortadela. Tota una marató televisiva. Una experiència divertida. Recomanable. Per tots els gustos, totes les edats i tots els sexes.

Aigua de València

Què ens ha deixat el cap de setmana de plaer a València? Doncs moltes coses, però sobretot una: aigua de València. La justa mesura per poder-nos llevar l'endemà en condicions normals. Però ara que vivim temps de reestriccions, no penseu que hem anat a malgastar aigua. Perquè l'aigua de València, contra el que el seu nom indica, no porta aigua. Passa com l'aigua, això sí! O sigui que si aneu a la Ciutat de les Arts i les Ciències (les Arts i les Lletres, per alguns) no us perdeu aquesta delícia de cocktel. La trobareu a qualsevol bar, especialment a un dels entorns del "Micalet"... Però ara tampoc és plan de fer-ne propaganda gratuïta.

No oblidaré la fideuà dins un vassal d'oli a Oropesa del Mar, prop d'una de las Siete Maravillas del Mundo: Marina d'Or, ciudad de vacaciones. Aquesta gran joia arquitectònica, paradís de l'especulació...

Ni oblidaré el ritual del cafè a la zona de les Arts i les Ciències, amb xupito d'aigua inclòs (l'aigua és un be escàs i no s'ha de malgastar). Ritual=Xupito d'aigua+mig cafè+xocolata (chocolaaateee)+l'altre mig cafè.

No oblidaré Ràdio El Saler. Després de la rotonda, a la dreta (bla bla bla), continueu a l'esquerra (bla bla bla), eixiu (bla bla bla a l'infinit). Tampoc oblidaré la Senyora La Veu. Millor que Ràdio Saler però pitjor que la intuició.

Ni oblidaré el delfinario, ni l'oceanario, ni el pinguinario, ni el mariadolorsario, ni cap de tots els -ario de les Arts i les Ciències.

Ni oblidaré l'Europa. Ni les tres samarretetes d'E.T. Ni el carrer cavallers. Ni el pessebre vivent del bareto de la nit. Ni el llom fred o la crema castellana de Deltebre. Ni la utilitat de la pastilla de sabó de les mans. Ni que em diguin gordito feliz o ballena. Ni alguna de les cançons de El Canto del Loco, especialment la número...

Entreteniment no ha faltat.

Un amulet

Aquest és el meu amulet. M'acompanya des de fa algunes setmanes a la taula de reunions del despatx. Desde que algú me'l va deixar allà m'ha portat sort, prosperitat i altres coses. És el meu fidel aliat.

No estic fet per posar gasolina

Odio posar gasolina. És una de les coses que més mandra em fan de la vida. Per això, sempre condueixo al límit del dipòsit. Apuro fins la última gota. Emoció fins el final. Algú m'ha dit que pujar al meu cotxe és com pujar a una atracció de fira. El dia que em quedi tirat potser els hi agafaré carinyo a les gasolineres. I pujar al cotxe serà sinònim de monotonia i aburriment. Però és que no suporto les benzineres. I més igual si és Repsol o Campsa o BP o Meroil o Petro Cat. Totes són iguals. Abans, encara. Una persona t'obria el dipòsit, et posava la gasolina, et donava conversa (o no, depèn) pagaves i no havies de fer res. Pim pam. Dos minuts i llestos. Ara, que si mirar com aparques el cotxe per no haver de fer molta força a l'hora d'estirar el manguito, que si obrir el dipòsit, posar-te els guants per no quedar-te pringat de petroli, fer punteria perquè no vessi, memoritzar el número de surtidor, fer cua per pagar, dir allò de 20 de diesel en el 6, etc etc. Això no està fet per mi. Sempre que poso gasolina penso el mateix: no hi haurà un sistema millor? més fàcil i més ràpid? I no m'ho sé imaginar. O si. Potser un estil McAuto. Sense baixar del cotxe, a través d'una finestreta única, surts amb el dipòsit ple.

La gasolina, el cotxe i la meva mà, ahir, a Arenys de Mar.

Si se callase el ruido

Recordant la nit al Kursaal de Manresa... El primer dia que vaig escoltar la cançó.